diumenge, 13 de setembre de 2015

UNITAT1. SOCIETAT I CIUTADANIA


UNITAT 1. SOCIETAT I CIUTADANIA

EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA

UNITAT 1
SOCIETAT I CIUTADANIA
1. Necessitat de viure en societat
2. Què és la política?
3. El concepte de ciutadania
4. Un gran projecte ètic

ACTIVITATS  D'INICIACIÓ

1. Escolta aquesta cançó amb atenció i redacta una definició de "ciutadà del món" en el teu quadern.
2. Què signifiquen per a tu les fronteres? Protecció o separació?





1. La necessitat de viure en societat


Activitat inicial:
Imagina’t l’època prehistòrica, quan els éssers humans vivien en coves i encenien un foc per allunyar les feres salvatges que rondaven la cova durant la nit. Però, si vivien sols, cadascú en una cova, es trobaven amb el següent dilema: si dormien, no podien vigilar que el foc no s’apagués durant tota la nit, i si no dormien per vigilar el foc, durant el dia no tenien forces per caçar i alimentar-se.
Què hi podien fer?
Els éssers humans s’han organitzat des de  sempre per viure amb els demés, al principi en petitits nuclis familiars o en petites comunitats perquè  l’ésser humà és un ésser social, que necessita viure amb els demés per tres motius principals:
1.    Per sobreviure: desde el seu neixement  depèn dels demés per a sobreviure : la mare ens protegeix quan som  un nadó indefens. En totes les societats tradicionals desde sempre hi ha hagut un contacte molt estret entre mare i nadó (el nadons sempre han estat alletats per la mare directament, només recentment s’ha canviat aquest costum; i també els nadons sempre han dormit al costat de la mare o dels pares o com a mínim en la mateixa habitació; només recentment s’ha canviat aquest costum). Aquest contacte estret fa que, com diuen actualment molts metges i pediatres el nen creixi amb un sistema de defenses immunulògiques més fort i amb més sensació de seguretat i confiança. Després, i a  mesura que el nen creix, segueix necessitant la protecció de la familia fins que és adult. I si pensem en les primeres comunitats humanes, veiem que per sobreviure en un ambient hostil també es necessitaven els uns als altres: mentre uns dormien els altres protegien la tribu, i per caçar eren més efectius en grup, etc.
2.    Per comunicar-se: la necessitat de comunicació és bàsica per a l’ésser humà, ja que li és difícil viure sense vincles afectius d’alguna mena. La necessitat d’amor, de sentir-se estimat per la familia, i més endavant pels amics o per la parella, és una necessitat important per al seu benestar.
3.    Per ampliar possibilitats: viure en societat satisfà també la necessitat bàsica d’adquirir coneixements i ampliar les pròpies possibilitats. Els coneixements s’han anat acumulant al llarg de la Història , i això ha permès el progrés. Si haguéssim de descobrir-ho tot de nou estariem més propers a la conducta dels animals. Els ésser humans ens aprofitem així dels coneixements que els nostres avantpassats han adquirit, sovint amb molt d’esforç i molta paciència.

Activitat de comprensió:
A quin dels tres motius pels quals necessitem viure en societat fa referència la situació descrita en l'activitat inicial?
Explica quins són els altres dos motius pels quals  ens és gairebé impossible viure tot sols i  necessitem viure en societat.
2. Què és la política?
Activitat inicial:
Imagina’t l’època prehistòrica, quan els éssers humans depenien de la caça per a sobreviure. Però, sovint, sorgien conflictes entre els caçadors dels diferents grups que vivien en un determinat territori, ja que les preses de caça estaven només en un lloc i es trobaven tots alhora competint per caçar-les. Sovint acabaven barallant-se entre ells mentre les preses fugien a un altre lloc.
Què hi podien fer?
La política és l'art i la ciència que organitza la convivència social. La política pretén aconseguir el bé comú per mitjà de les lleis i les institucions.
En un sistema democràtic, les institucions que garantitzen la convivència social són, per exemple: el parlament, el sistema judicial, el sistema educatiu, les forces de seguretat, la sanitat pública, la seguretat social, etc.
Les lleis i les institucions ajuden a aconseguir el bé comú i posen límits als abusos i als comportaments injustos.
Les lleis són proposades pels polítics, que són els representants escollits democraticament pel poble, i votades al parlament. Després, les lleis que han estat aprovades són aplicades i posades en pràctica pels treballadors de les diverses institucions, els quals s’anomenen ‘funcionaris’ si són treballadors de les institucions públiques. Hi ha  funcionaris que són metges, professors, advocats, jutges, policies, admiistratius, veterinaris, ingeniers etc.
Activitat de comprensió:

  • Explica què té a veure la situació  descrita en l'activitat inicial amb la política i el seu origen.
  • Defineix també el concepte de política i esmenta algunes  institucions polítiques i què consisteix la seva tasca.
  • Visionem el video :



  • Quines són les funcions del congrès i las del senat?

3. El concepte de ciutadania

Activitat inicial:
Reflexiona i escriu els elements i símbols que identifiquen dels següents grups: els seguidors d’un equip de futbol, un grup d’amics, la vostra localitat, la vostra comunitat autònoma.
El concepte de ciutadania és molt ampli.  Tots vivim en una ciutat o en un poble, en el nostre cas,  sóm ciutadans de Santa Eulària, a l'illa d'Eivissa. Però també som membres d’una comunitat les Illes Balears  i també d’un estat, Espanya, és a dir, som ciutadans espanyols. Però a més, els mitjans de comunicació, els transports i l'economia internacionals ens converteixen  també  en ciutadans del món, el cercle més gran. La ciutadania és per tant,  la relació entre un individu i una comunitat política.
Gràcies a la ciutadania, el ciutadà gaudeix de determinats drets i determinats deures. Pel fet de ser ciutadans espanyols podem treballar a Espanya, tenir Seguretat Social i votar a les eleccions, és a dir, uns drets que no tenen els estrangers. I també una sèrie de deures: pagar impostos, respectar la Constitució, participar en la vida política, etc.
Per tant, tots tenim diferents graus de ciutadania, que es van ampliant en cercles cada vegada més amplis:
·La ciutadania local. Som veïns de la nostra ciutat o localitat.
·La ciutadania nacional. Som ciutadans d’un estat, és a dir, tenim la <<nacionalitat>> del nostre país. Com a ciutadans d’un estat, estem protegits per les seves lleis i obligats a complir-les, i tots hem de participar en la seva elaboració.
·La ciutadania del món. Tots som ciutadans del món. Amb aquest nom reconeixem que, pel fet de pertànyer al gènere humà, totes les persones mantenim uns lligams de proximitat i responsabilitat mútua. Com a ciutadans del món estem protegits pels drets humans, que afecten la humanitat sencera, i estem obligats per aquests drets a uns determinats comportaments. Els drets humans deriven de la nostra condició de persones, no de la nostra nacionalitat. Són els mateixos per a tots els éssers humans, independentment de la seva ètnia, color, religió, riquesa o cultura.
Activitat de comprensió:
Explica quins son els tres nivells o cercles de la ciutadania.
Explica a què correspon en el teu cas i en què t’impliquen.




4. Un gran projecte ètic

Activitat inicial:
Ara que ja saps què t’identifica amb el teu grup d’amics, el teu equip de futbol o la teva localitat, reflexiona sobre els elements que ens identifiquen (que tenim en comú) amb el cercle més gran, és a dir amb la humanitat.
En el punt anterior veiem que el cercle més gran dels cercles de la ciutadania era el de la humanitat. Així, arribem a la idea del món com a casa comuna, i això implica que tots l’hem de cuidar i treballar per a arribar a una harmonia global. Ara bé, convé fer una reflexió sobre els passos que porten cap a aquesta harmonia global. Segons molts pensadors, no podem intentar cambiar el món si abans no ens cambiem a nosaltres mateixos. Per tant, primer hem de començar per nosaltres mateixos i pel nostre entorn més immediat. Aquest primer pas afavorirà així, de forma natural, el progrés cap a una harmonía global entre els diferents països del món.
Podriem resumir els passos de la següent manera:
1-harmonia amb nosaltres mateixos
2-harmonia amb l’entorn familiar i amics
3-harmonia entre comunitats i països
El següent video parla d’aquesta necessitat de començar per nosaltres mateixos:
Activitat de comprensió:
Defineix els concepte de projecte ètic en relació a la casa comuna de la humanitat. Quins són els passos per arribar a una harmonia global?


NECESSITAT DE L'ÈTICA I EL SENTIT DEL DEURE





A) Aquesta periodista es premiada per la qualitat de la seva feina. Què et sembla aquest reconeixement?
B) Tot val per aconsseguir l'èxit?
C) Es important tenir valors ètics?
D) Com definiries tu el sentit del deure?




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada